Tinc un amic que sembla desaparegut del mapa.
Malgrat tot, es un d’aquells amics que respon les teves trucades, contesta amb cortesia els teus missatges i queda amb tu per anar a dinar quan ja fa massa que no us veieu. Es un amic que es fa estimar. Si. Es planya d’ell mateix pero es fa estimar profundament.
Va costar molt que s’apropes a tu. Va costar molt que expliques alguna cosa mes. Tot plegat va cosatr molt.
Tinc una amiga que veig sovint.
ai, ai, ai… que em semble que sé per on vas…. i el pitjor és que en aquests casos no podem fer molt, si l’amic no fa un esforç per ell mateix
Comentari per Tino — 28 desembre 2009 @ 5:51 pm