També el podeu llegir al: indirecte!cat
Conec a més d’un director general, a més de dos secretaris generals i fins i tot a més de tres posats a dit enquistats en el sistema lucratiu: ajuntaments, diputacions, secretariats i altres coses com aquesta i per això em puc permetre el luxe, crec, com qualsevol altre ciutadà amb dret a saber, de preguntar a tots aquest que ostenteu aquests títols les mateixes preguntes que ja he fet als que conec.
Per exemple, Sr. Joan Ferran, a vostè qui li ha donat el seient?. Ho dic, per què els que conec, absolutament tots i altres com aquests, han arribat ocupar el seu privilegiat lloc a dit. Simplement a dit. Així de fàcil i amb la simplicitat de l’argumentari que els caracteritza i segur que, no m’equivocaria pas, si ho preguntés a qualsevol quadrúpede amb cervell de pardal tindria més argúcies capcioses i sil·logismes viciosos que ferien passar com a veritat el que és fals. I aquests no serien els que realment són, com: perquè treballaven a la campanya d’un candidat, perquè és amic de no se qui que coneix a no sé qui més, perquè té carnet del partit i altres motius com aquest i altres etcèteres com aquestes que em repugnen i repugnen a tothom qui té un dit de sentit comú i dos de seny. I que promptament, però tot al seu moment, tots aquests “fulanos de tal” tindran nom i cognom i per tant cares conegudes. I perdoni que airegi alts secrets del col·lectiu com també la manera de treballar de tota aquesta tipologia de gent i etcèteres com aquets, la majoria atrapats, ara, amb els dits en els maons. Treballen adjudicant a dit. A dit, vull dir: a dit. És a dir: quan vostès diuen, fent demagògia barata, que s’ha de publicar un concurs per què segons els il·lustres, (aquests són vostès; pot riure la resta), tothom té dret a accedir a una convocatòria administrativa concreta, a un lloc de no sé quin departament i bla bla bla, bla bla bla, pensen vostès que el ciutadà honrat, aquell que paga religiosament els seus impostos quan toquen, es creu tota aquesta xerrameca? Ells també saben com va tot, no?, Sr. Ferran?. Almenys jo sí sé com va i per això ho exposo i ho anuncio, doncs també sé com és la praxis de tots els que, com la majoria, tenen aquests càrrecs, la majoria, de confiança.
Però vostès, els molt il·lustres il·lustrats, haurien de recordar que son els que treballen per nosaltres, els que estan al nostre servei; de la societat civil, i per tant ens deuen el respecte que mereix qualsevol gerent de qualsevol empresa tèxtil dels seus assalariats. I la gent com vostès i altres com aquests no es poden permetre el luxe d’increpar a cap periodista en l’exercici del dret a la llibertat d’expressió. Pensin que quan ho fan, d’alguna manera també, al meu entendre, ens ho fan innecessàriament a nosaltres: la gent, la qui contribueix a pagar el seu sou mes rere mes i que ara és la mateixa que no treu el ventre de penes.
Així que senyors tots: Joan Ferran, Miguel Àngel Martin, Carme Figueres, Josep M Balcells i altres coses com aquestes, entornant els ulls i esperant que la propera entrevista de la Sra. Terribas al president ZP sigui més que un encontre fortuït, us diré el mateix a tots, ah!, i de molt bon rotllo: “No me contéis más cuentos, que vengo de muy lejos y sé todos los cuentos”
