M’és difícil parlar de mi mateix. No ho solo fer. Prefereixo que els altres ho facin. Molts erròniament em confirmen que no em coneixen gens, els altres s’hi acosten i pocs ho encerten.
Personalment doncs, no m’agraden els blogs que no tenen ningú el seu darrera. Així que jo no puc fer el mateix que la majoria.
Em dic Albert i sóc un amant de la vida, dels bons amics, i de la gent també. M’agrada observar i ser observat, estimar i ser estimat; tòpics típics.
Gaudeixo d’un cinema, d’un dinar o d’un sopar, o d’unes copes a qualsevol bar, sempre hi quan estigui amb la gent que vull estar. Intento, en aquest món tant complicat, ser honest, dir el que penso; cada cop mesurant més les paraules, políticament correcte, però a vegades no ho aconsegueixo.
M’agrada conversar, però també el silenci per poder escoltar tot allò que m’envolta: el remor de la mar, el tremolor de l’estany, el sospirar del bosc i el batecs dels animals que m’envolten.
Això només és una part de mi. La resta ho pots anar esbrinant.
