Publicacions
Les següents publicacions són fruït de dies lúcids on les paraules em surten soles; com si es tractés d’una forma de comunicació innata per a mi; i no, no ho és. És difícil sovint asseure’m a davant l’ordinador i posar-me escriure. Malgrat tot, de tant en tant, surt això.
diumenge, 6 d’abril de 2003 L’últim sopar
Aquells dies eren diferents uns dels altres. No només perquè avancés el temps inexorablement; això és motiu suficient perquè un sigui diferent de l’altre, sinó perquè avançaven a no sé on; potser ens duien a la incertitud del demà. (llegeix més)
dijous, 10 d’abril de 2003 Traïcions
A dos quarts de tres de la matinada, les sirenes de guerra ens havien fet instal·lar al fred soterrani de la casa de Bagdad; la ciutat que ens havia vist créixer i córrer pels seus carrers, la ciutat que estimàvem. (Llegeix més)
dimarts, 22 d’abril de 2003 La resistència Kurda
Ahir, molt a prop de Sarqat, vaig perdre el pare. Era kurd i, com a musulmà, creia que Déu havia decidit el dia de la seva mort i ho acceptava. Ho va acceptar; la mort, com els lladres, actua de nit; mai avisa. (Llegeix més)
diumenge, 24 d’octubre de 2004 El Poderós necessita justificar-se
Una persona pot ser inculta, illetrada, però no per això ha de ser necessàriament ignorant. Des del primer moment en què Cristòfol Colom va descobrir Amèrica l’any 1492, ara fa més de cinc-cents anys, els reis espanyols es van ensopegar amb un problema jurídic desconcertant: d’alguna manera, havien de justificar la conquesta i la posterior colonització d’Amèrica. (Llegeix més)
dijous, 11 de novembre de 2004 God Bless America
La victòria de Bush a les eleccions presidencials nord-americanes no és el resultat més volgut per a la majoria de líders mundials a excepció de Putin o Sharon. Per a la majoria de ciutadans i ciutadanes del món, el primer mandat de Bush ha deixat un món molt més insegur, un horitzó molt poc prometedor; en contra del que diu la Casa Blanca. (Llegeix més)
diumenge, 17 de desembre de 2006 Sempre anem tard
Darrere aquelles ulleres negres s’amagava qui va ser el màxim governant xilè, l’únic mandatari que va assistir a les exèquies de Franco; bé prou diuen que els dictadors no solen viatjar a l’estranger. (Llegeix més)
Cerca-ho tot a nosaltres.cat
