Una persona pot ser inculta, illetrada, però no per això ha de ser necessàriament ignorant. Des del primer moment en què Cristòfol Colom va descobrir Amèrica l’any 1492, ara fa més de cinc-cents anys, els reis espanyols es van ensopegar amb un problema jurídic desconcertant: d’alguna manera, havien de justificar la conquesta i la posterior colonització d’Amèrica. La legislació de l’època (com la d’ara, encara que no ho sembli) no permetia que un estat devastés i robés sense més ni més el que no li corresponia. Existia una llei natural que emparava a cada poble del dret a la sobirania de les seves terres. Els saberuts lletrats castellans de l’època es van haver de xarbotar i d’esprémer el cervell per trobar excuses i motius sense fonaments que permetessin afirmar de manera inqüestionable que les Índies Occidentals no pertanyien a ningú quan Colom va arribar a les seves costes. Amb aquesta finalitat, l’any 1570, Felip II va ordenar a un virrei l’elaboració d’un informe; fruit d’un treball de camp, on es demostrés que els inques havien robat la terra a uns pobres, incultes i salvatges indígenes que, des d’aleshores, havien malviscut sota la seva tirania.
Felip II
Aquest informe justificaria legalment l’apropiació de l’imperi per part de la corona espanyola. Això, no cal dir-ho, va donar lloc a molts abusos per part dels virreis, a la falsificació de dades i a la deformació de la història que els visitadors recollien de la boca dels, en realitat, civilitzats, ben alimentats, i majoritàriament feliços pobladors de l’imperi inca.
Inca
Aquests, desconeixien els diners; no els feien falta, tenien reserves d’aliments per a més de sis mesos a tots els pobles, i encara que els homes i les dones tenien responsabilitats concretes dins la societat no hi havia grans diferències entre ells.
De la mateixa manera, no podem creure tot el que ens ven l’administració del gran imperi solitari amb Bush al capdavant, ni el que ens ha venut el nostre antic govern amb Aznar de putxinel·li. No podem ser tan il·lusos de creure en una Espanya plural; no pot ser tan plural quan es discrimina el català dins l’estat català i el mateix TSJC ho permet i en dóna la raó. Els polítics no poden pensar que el poble té curtedat d’intel·ligència i que som cecs davant dels seus sainets; explico aquí que el sainet és una comèdia en un sol acte -no fos cas que em llegís algun polític llec.
